Memòria del projecte

Memoria del proyecto

1. Visión del proyecto

Nuestro proyecto consiste en el primer ejemplar de  una colección de  10 cuentos acompañados cada uno de un manual que enseñan valores a niños de entre 5 a 8 años. Cada manual hace referencia a los personajes y al contenido del cuento y su formato  es de pregunta respuesta, en catalán y consta de 20 páginas aproximadamente.

Así pues nuestro público objetivo son los niños que se encuentran en esa franja de edad pero los manuales están destinados a colegios, y particulares. La colección n va acompañada de unos audio-libros(tanto el cuento como el manual cuentan con una versión en audio).También hay una página web donde puedes obtener toda la información sobre esta colección. A continuación adjuntamos el link de la misma: http://www.wix.com/educacioicomunicacio/conteseducatius,

Nuestro objetivo es ayudar a padres y a profesores educar e inculcar desde pequeños todo tipo de valores sociales. Con su publicación se pretende promocionar los valores de igualdad, que disminuyan los prejuicios y estereotipos, creando una literatura para niñas y niños que contribuya a un cambio de mentalidad y consolide valores culturales de igualdad

El título  de la colección es “Gotes de colors”.

 El primer ejemplar, que ha sido el que hemos realizado trata el tema de la inmigración, y su esquema es el siguiente:

1. Què és la immigració?
2. Per què emigrem?
3. Qui emigra?
4. Ser immigrant ens fa ser diferents?
5. Quins costums tenen?

Como hemos dicho, al primer ejemplar se le sumarán otros y los temas de estos serán: cuidado del medio ambiente, igualdad de género, respeto, amistad, familia, libertad, perdón, responsabilidad y verdad.

2. Criterios de búsqueda sobre la documentación y balance de resultados

Una vez acotado el tema de nuestro proyecto y con los objetivos  claros, empezamos a buscar precedentes que nos inspirasen una idea para el desarrollo material de nuestro trabajo.

Miramos, a nivel nacional, tanto en castellano como en catalán colecciones de cuentos o historias infantiles en las que, al igual que queríamos nosotras, transmitiesen entre líneas ciertos valores. También nos centramos en la búsqueda de manuales que nos ayudasen a explicar correctamente los conceptos a los niños. Es decir, como no nos habíamos dirigido nunca a este público objetivo, consideramos que uno de los requisitos básicos para que pudiera salir bien este proyecto era saber expresar correctamente las ideas y los conceptos a los niños.

Primero buscamos a nivel general páginas que nos diesen una idea de cómo se elaboran los cuentos infantiles, tanto con los valores que nosotras nos habíamos planteado cómo con otros distintos a éstos. Un ejemplo de esta generalidad sería www.cuentosparadormir.com o www.guiainfantil.com. De este material nos quedamos con la esquematización que muestra la página web de los valores que persigue en cada cuento, sus definiciones y la enseñanza principal del cuento. Es decir, nosotros también queríamos destacar de nuestro proyecto una enseñanza y un valor claro para que llegue a los más pequeños.

A parte de esta página web, también buscamos en www.fundaciontelevisa.org, donde hay una importancia de los valores, sus definiciones y unos gráficos muy parecidos a los que se representan en nuestro proyecto.

Esta otra página (http://escueladepaz.blogspot.com/2010/04/concurso-de-cuentos-sobre-inmigracion.html) nos ayudó a elegir el tema del primer ejemplar  del proyecto: la inmigración y los valores relacionados con este término: respeto, honestidad, tolerancia, igualdad… No obstante, lo que  aprovechamos de esta web fue el formato de explicación..

En cuanto al diseño de nuestro proyecto nos inspiramos, tal como nos dijo Gloria Baena y Oralia Paredes, en la página web del programa “Una mà de contes”, para coger ideas sobre los gráficos y los dibujos que encontramos son muy acertados para dirigirnos a los niños. No obstante, los dibujos de “Una mà de contes” fueron los únicos en los que nos  inspiramos. Por ejemplo, también consultamos  otros gráficos como la colección de cuentos de “TEO”.

3. División de funciones de nuestro grupo. Definición de tareas.

Las tareas principales de nuestro trabajo serán:

§  Redacción del manual

§  Redacción del cuento

§  Diseño de los gráficos y dibujos del manual

§  Diseño de los gráficos y dibujos del cuento

§  Identificación de los valores que queremos transmitir

§  Grabación en audio del manual

§  Grabación en audio del cuento

§  Creación de la página web que refleje nuestro proyecto

La división de funciones la hicimos de manera equitativa teniendo en cuenta las capacidades  y los conocimientos de cada miembro del grupo. Por lo tanto, realizamos un cronograma, y  decidimos que la redacción del manual y del cuento la harían Andrea Aliau y Sílvia Alarcón. Para tener en cuenta esta redacción, también estos dos miembros del grupo han identificado los valores que queremos transmitir y se han encargado de aprender a utilizar un lenguaje dirigido a este tipo de público objetivo, tal y como hemos explicado en el punto 2.

En cuanto al diseño y realización del manual y del cuento, cogimos algunas ideas de otras publicaciones, como ya hemos dicho en el apartado anterior. De esto se han encargado Marta Hernández y Meritxell Martínez; ya que por sus facultades y el diseño son las que mejor pueden realizar esta tarea.

La creación de la página web la hemos realizado entre todas las componentes del grupo.

Por lo que se refiere a la grabación del proyecto, esta tarea también ha sido realizada pos las cuatro conjuntamente.

Por último, hay remarcar que, aunque hemos hecho una división de tareas bastante clara, hemos decidido desde un primer momento trabajar de manera conjunta, aunque el control del trabajo del grupo lo ha llevado cabo la líder del grupo, Meritxell Martínez.

Anàlisi del treball

Projecte: “Contes de colors”

1. Introducció

El nostre projecte per l’assignatura Comunicació i educació es centra en transmetre una sèrie de valors per al públic infantil. Aquests conceptes són bàsicament la igualtat, el companyerisme, el respecte, l’amistat, el valor de la família, la llibertat, la responsabilitat i la veritat. No obstant això, i més concretament en el conte inicial de la col·lecció (el que hem elaborat) transmetem el valor de la igualtat en referència a la immigració.

El conte l’hem fet en format escrit i també en àudio, juntament amb un manual complementari, tant escrit com en àudio i un annex fotogràfic com a material didàctic per la correcta comprensió dels valors que volem transmetre als nens i nenes. A més, hem creat un web de la col·lecció de contes on apareixeran tots els documents del primer exemplar, i també el blog amb els materials previs.

Els principals objectius que ens vam marcar a l’hora de realitzar el conte han estat els següents:

-          Objectiu general: ajudar els pares i professors a educar i inculcar als nens des de petits tot tipus de valors socials. Amb la publicació es pretén promocionar els valors de la igualtat, que disminueixin els prejudicis i estereotips, creant una literatura per nenes i nens de 5 a 8 anys, que contribueixi a un canvi de mentalitat i consolidi valors culturals d’igualtat. La idea és fer-ho d’una manera didàctica i divertida.

-          Objectius específics: convèncer els nens de la igualtat entre tots els humans, siguin de la raça o del sexe que siguin, de la cura de l’entorn i de la importància de mantenir un equilibri entre els propis membres de la societat.

El primer exemplar de la col·lecció, el que presentem, tracta el tema de la immigració. A través d’una història pretenem respondre preguntes com perquè hi ha gent tant diferent al món, perquè es parla en altres idiomes i perquè hi ha gent que menja coses que nosaltres no hem tastat mai.

Com que el conte va adreçat a nens, la protagonista és una nena de 6 anys, la Júlia.  En el seu primer dia d’escola després de les vacances d’estiu, coneix el Yang i la Jasmina (un nen xinès i una nena marroquina) als que al principi veurà una mica diferents. Però gràcies a la seva mestra, la senyoreta Carme, aprendrà que totes les persones vinguin d’on vinguin són iguals.

2.      2. Presentació i justificació del tema general

El nostre projecte s’engloba dins de l’àmbit d’educació infantil. El vam elegir perquè a totes les integrants del grup ens interessava el tema de la immigració i el target d’edat infantil. A més, també vam creure oportú elegir aquest tema en aquests temps pel debat sobre la immigració a causa, molts cops, de l’agreujament econòmic del país: partits polítics en contra d’una gran massificació d’immigrants; la legislació que limita els seus costums i religions; i la cultura per una part de la població xenòfoba.

Davant d’això, vam creure que aquestes idees racistes s’han de canviar des dels seus inicis, és a dir, en els més petits. Per això el nostre projecte el vam decidir elaborar en un format de conte perquè és la forma més fàcil i divertida d’arribar al públic infantil.

A la vegada, també vam elegir desenvolupar la història amb un audi-conte perquè arribés d’una forma menys convencional a l’escrita i aprofitar les eines audiovisuals que hem estudiat durant a la carrera.

Relacionat amb això, també hem creat un web en què aparegui tot el material del de la col·lecció on-line. Creiem que Internet és una bona forma d’expressar i donar a conèixer el nostre projecte ja que és una eina que fa accessible aquest contingut a molta més gent gràcies a la seva potencialitat.

3.      3. Documentació

Els primers exemples que hem pres com a models de contes que transmeten certs valors són els següents:

• “Una mà de contes”, quant a contacontes.
• “El detetive señor Tábalo” (www.cuentosparadormir.com). Un conte sobre la igualtat.
• “Nómadas modernos” (www.cuentosparadormir.com). Un conte sobre la naturalesa.
• Altres idees sobre arguments de contes infantils: www.guiainfantil.com/libros/cuentos/razas.htm
• Contes en un blog sobre la immigració: www.escueladepaz.blogspot.com/2010/04/concurso-de-cuentos-sobre-inmigración.html
• Comentari a www.yahoo.com on es narra un exemple de conte sobre la immigració: http://es.answerrs.yahoo.com/question/index?qid=20081130114630AA8bGSt
• RNE: “contando cuentos” www.rtve.es

• Planeta Hoobs: Aquesta és una enciclopèdia en la qual, a través dels Hoobs, (personatges televisius de Barrio Sesamo), s’introdueix als nens al món del coneixement a través d’una obra divertida. En el nostre projecte també volem transmetre valors a través d’uns personatges, que seran creats per nosaltres mateixes.

• Gerónimo Stilton: Geronimo Stilton és el protagonista d’una col·lecció de contes que narra les aventures d’un ratolí en un món imaginari, on tot és lògic i real. Són aventures explicades per educar amb valors com l’amistat, la sinceritat, el respecte, l’amor i la pau. Ens volem inspirar en aquest projecte perquè també s’articula a través d’un personatge principal que transmet els valors en les històries que protagonitza.

• Érase una vez...El Hombre: És una famosa sèrie animada de televisió que també comptava amb la versió llibre. Aquest era material educatiu il·lustrat perquè els petits descobrissin l’origen dels homes i els gran esdeveniments històrics. El que ens interessa d’aquest exemple és el fet d’explicar als nens determinats temes que puguin pensar que són “per grans”, i fer-ho d’una forma molt divertida i senzilla.

La part positiva dels documents en que ens hem inspirat és que tots ells inculquen valors a través d’històries senzilles i destinades a nens. Cadascuna utilitza diferents eines per fer arribar els valors, (contes escrits, col·leccions, sèries de televisió, àudios...). De tots ells hem agafat la idea d’una protagonista que a través de les seves vivències fa canviar la visió del tema que presentem. També a través d’una trama molt senzilla on els nens es poden sentir identificats.

La part negativa ha estat crear uns personatges totalment nous tenint present que han d’encaixar amb aquesta primera història que presentem, però també amb la resta de contes que formen la col·lecció. Hem volgut intentar crear personatges diferents, i al començar de zero, podíem caure en l’error de copiar certs models de personatges.

En aquest apartat també cal dir que hem creat un blog en el qual hem acumulat els materials previs al projecte, així com tots els materials emprats pel treball. Links amb algunes pàgines web que ens han servit de precedent o model, una memòria provisional, i esbossos dels guions tant del conte com del manual.

El link del blog és: http://contesambvalors.blogspot.com/

4. Conclusions

Un cop acabat el projecte, podem dir que totes les integrants d’aquest grup estem molt satisfetes amb el resultat.

El nostre projecte, Gotes de colors, és un treball molt complet. Volem ressaltar que el resultat final (el primer exemplar, la versió àudio, un manual didàctic amb la seva respectiva versió àudio, un annex fotogràfic i una pàgina web) queda molt llunyà de la proposta inicial que teníem en ment (el primer exemplar d’una col·lecció de contes i la seva versió en àudio). A l’iniciar el projecte, veiem factible que només amb el conte podríem transmetre tots els valors. Però a mesura que anàvem treballant, ens vam adonar que el tema donava per molt i vam decidir ampliar el nostre camp de treball i fer més complet el projecte.

El millor exemple d’això és que Gotes de colors es compon, a més del primer exemplar del conte, de material sonor (audi-conte i audi-manual), gràfic i visual (il·lustracions del conte i del manual, i un annex fotogràfic). No ens hem oblidat tampoc de la gran importància que tenen avui dia les tecnologies i és per això que hem creat una pàgina web on tant els més petits com els grans poden familiaritzar-se amb aquesta col·lecció i obtenir més informació dels continguts. Després de la realització del treball hem arribat a la conclusió que el conte és la millor manera d’arribar als nens. A més, treballar en format conte fomenta la lectura dels més petits i aquests poden arribar a posar-se a la pell dels personatges gràcies a les descripcions minucioses o les il·lustracions. Tot i així, creiem que el complement del material àudio fa més real la historia perquè posa veu a tots els personatges i als ambients que es descriuen.

Al procés de realització del projecte també hem tingut en compte un manual didàctic que tracti més en profunditat el valor en qüestió i que complementi l’objectiu d’ajudar als adults a explicar certs temes als més petits. Les preguntes i respostes que hem plantejat, en aquest cas sobre la immigració, faciliten la comprensió dels valors i també els apropa, ja que a la versió àudio el narrador és un dels personatges del conte.

Potser l’element més important en el que hi hem posat tota la nostra atenció ha estat el llenguatge emprat al conte. La nostra prioritat era que un nen comprengués perfectament el que estava llegint i per això ha estat necessari anar amb molta cura en el procés de redacció: utilitzar frases curtes, llenguatge senzill i paraules fàcils d’entendre.

5. Bibliografia

Informació sobre la immigració:

http://definicion.de/inmigracion/

www.wordreference.com

www.rae.es

http://www.psicologoescolar.com/VALORES/mepsyd_educacion_en_valores_e_intercultural_inmigrantes_extranjeros_minorias_etnicas

http://www.cuadernointercultural.com/

http://cuentosparadormir.com/

Fotografies:

www.corbisimages.com

olgaofthesea.wordpress.com

Efectes sonors:

http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/

Material provisional presentat fins ara

A dia d'avui hem presentat provisionalment dos esboços, tant del guió del conte i com del manual aplicat al conte per explicar què és la immigració.


A continuació els adjuntem.

PROPOSTA DE CONTE

La Júlia és una nena de Barcelona que acaba de complir 6 anys. Avui no és un dia qualsevol per la Júlia, ja que comença el seu primer dia d’escola després de les vacances d’estiu. Encara que no s’ho imagina, aquest curs no serà igual als anteriors, ja que aprendrà coses noves com sumar o restar. Però, també, coneixerà nous amics. (Ring, ring...)
- Júlia, desperta! Avui és un dia molt important i no pots fer tard al primer dia d’escola- li diu la seva mare amb molta alegria.
La Júlia ha dormit molt poc aquesta nit perquè està nerviosa pensant en tot el que s’ha d’emportar a l’escola. S’aixeca del llit d’un bot. Revisa que ho tingui tot a la motxilla: l’estoig, els colors, la bossa de l’esmorzar...Després d’esmorzar, la seva mare li fa dues cues al cabell ben pentinades i la vesteix amb el seu vestit preferit. Un cop està arreglada, marxa amb els seus pares cap a l’escola.
- Pare, hi haurà molts nens a l’escola? –li pregunta la Júlia al seu pare.
- Clar, hi haurà tants nens i tantes nenes que fins d’aquí uns dies no podràs recordar tots els seus noms. –li diu rient el seu pare.
La Júlia arriba a l’entrada de l’escola i amb molta alegria, però un poc nerviosa, s’acomiada dels seus pares. La Júlia es queda mirant que mentre la seva mare vesteix amb una faldilla i una camisa, altres mares van amb túniques fins als peus. Un cop arriba a la seva nova classe, la dels “Esquirols”, s’asseu al lloc que la seva mestra, la senyoreta Carme li diu i pega una ullada al seu voltant. Hi ha els amics de sempre: el Jordi, la Maria, l’Arnau, la Mireia i la Judith. Però també hi ha molts nous companys de classe: uns amb els ulls grans, altres amb els ulls més petits. Uns amb la pell blanca com la Júlia, i altres amb la pell més fosca, com la nena que està asseguda al seu costat.
- Com et dius? Jo sóc la Júlia. – li pregunta a la nena del seu costat.
- Jo Jasmina. No saber parlar català, vols ser amiga amb mi?– li respon avergonyida.
- Clar que sí. Però, com és que ets diferent a mi i no saps parlar com jo?- li contesta la Júlia estranyada.
- Jo sóc del Marroc i fer poc temps que estic aquí. Dues setmanes. He vingut amb família i germà petit.
De cop, el Jordi va fer callar a la Jasmina i li va dir tot cridant:
- Tú ets d’un altre país, ja m’ho ha explicat el meu pare que feu. Veniu aquí i ens robeu, ens preneu la feina i per això el meu pare no treballa.
La Jasmina, en sentir al Jordi cridant, es posa a plorar i marxa a un racó de la classe. La Júlia, sorpresa, no sap què fer. I si la seva primera amiga de classe pren la feina als seus pares? I si aquest nen no sap què diu? La Júlia està feta un embolic.
(Ring, ring...)
De seguida que sona el timbre per anar al pati i jugar amb els nous companys i companyes, tots els nens van sortir corrents de classe.
La Jasmina, la Júlia, un nen xinès que es diu Yang i els germans bessons, la Maria i l’Arnau, estan jugant amb una pilota. De cop, el Jordi i dos amics més arriben i els hi prenen la pilota encara que ells ja en tenen una. La Júlia intenta que el Jordi li torni la pilota, però ell l’empeny i la tira al terra. De seguida la nena marxa a un altre racó del pati sola. Però, de cop la Jasmina i el Yang van a parlar amb ella:
- No facis cas d’aquests burros.- diu el Yang.
- De veritat que vosaltres robeu i preneu la feina als pares?-pregunta la Júlia.
- No! Els meus pares tampoc tenen feina aquí ni a Marroc, però no robar mai a ningú. Hem vingut a Barcelona per tenir vida millor i ser feliços.- li explica la Jasmina.
- Gràcies per venir amb mí, voleu una galeta?- pregunta la Júlia.
- Jo també tenir galetes, voleu compartir-les?- pregunta la Jasmina.
Els nens mengen les galetes que la mare de la Júlia i de la Jasmina havia preparat per esmorzar. Les galetes de la Júlia i la seva nova amiga tenen gustos diferents, però totes dues estan molt bones.
La senyoreta Carme s’adona que la Júlia estava trista i va a parlar amb ella:
-Què et passa Júlia?- li pregunta la mestra.
-Uns nens ens han pres la pilota i s’han ficat amb la Jasmina i el Yang.
(Ring, ring...)
S’acaba l’hora del pati i tornen a la classe dels “Esquirols”. La senyoreta Carme, després de sentir el que ha dit el Jordi sobre els nous companys de classe, els hi diu:
-Avui no us ensenyaré a escriure, ni a sumar ni a restar. Us ensenyaré una cosa molt més important. Tots us heu adonat que tenim nous companys a classe. Encara que us semblin diferents, són tant igual a vosaltres com el vostre germà petit. Tots tenen dos
ulls, dos mans o dos peus per còrrer com vosaltres. A tots els hi agrada jugar, cantar, riure i igual que a vosaltres, si els hi feu mal ploren i es fiquen tristos. Ells estan aquí perquè les seves famílies han hagut de viatjar lluny de les seves cases per trobar treball i una vida millor. Com venen de tant lluny, tenen costums diferents a nosaltres, però no per ser diferents han de ser pitjors. Fins i tot, són divertides! Fixeu-vos.
- Yang, amb què menges l’arròs a casa teva?-li pregunta la senyoreta.
- Amb dos palets de fusta allargats-contesta el Yang.
- Veieu? A què nosaltres no ho sabem fer?Doncs ja teniu deures per demà. Vull que aquesta nit a casa intenteu sopar amb palets de fusta, i que demà m’expliqueu si ho hey aconseguit o no.- diu la mestra rient.
- Senyoreta, senyoreta! Això és molt fàcil. Buff, jo ho sabré fer segur.- diu el Jordi.
- Ja ho veurem això Jordi, demà ja ens ho explicaràs.- respon la senyoreta Carme.
(Ring, ring...)
La Júlia surt de l’escola impacient per explicar-li a la seva mare el què ha de fer per sopar i dir-li que ha provat una galetes de la Jasmina molt bones.
Quan arriba l’hora, els seus pares també intenten fer els deures amb ella i tots tres es posen a menjar espaguetis amb palets. Al final del sopar, van haver més espaguetis per terra que al plat. Però tant els seus pares com la Júlia van riure molt.
Quan arriba l’hora de dormir, la seva mare, com cada dia li va a donar el petó de bona nit.
-Mare, demà li demanaré al Yang que m’ensenyi com es menja i per la nit podem tornar-ho a provar-ho tots tres.-li diu la Júlia emocionada.
-Em sembla molt bona idea. També podries preguntar-li a la Jasmina la recepta de les galetes, i si et portes bé en prepararé i la convides una tarda a casa.-li respon la seva mare.
- Gràcies mare.
Mentre la Júlia s’adorm, pensa en si el Jordi haurà sabut menjar amb els palets. També pensa que avui ha estat un dia molt especial perquè s’ha retrobat amb els amics, i també n’ha fet de nous, com el Yang i la Jasmina. Somriu pensant en que la senyoreta Carme tenia molta raó: les diferències entre les persones no són dolentes sinó que serveixen per aprendre els uns dels altres. I perquè el món no sigui un lloc tan avorrit!

PROPOSTA DE MANUAL SOBRE EL CONTE

La immigració és el viatge que fan algunes famílies senceres o només el pare, la mare o un germà, alguns cops molt lluny de casa seva i altres més prop. Aquest viatge té una durada llarga. No és una sortida com la que fem amb els pares i germans a l’estiu, sinó que és un viatge a un altre lloc per quedar-nos més temps.
Les persones que immigren canvien de casa, d’amics, de costums, de llengua i deixen la resta de la seva família molt lluny. Per això, molts cops encara no han aprés la mateixa llengua que parlem nosaltres, vesteixen diferents o estan tristos perquè troben a faltar als amics de sempre i a la seva família.
- Per què s’immigra?
(fer referència al conte)
Les persones immigren per diferents motius. La majoria de vegades les persones canvien de país perquè al seu hi ha guerra, no hi ha feina i no poden viure com nosaltres. No tenen menjar, no estan segurs i fins i tot alguns cops no tenen una casa on viure. Aquesta gent venen al nostre país per trobar feina, una casa millor i poder viure feliços amb la seva família. Hi ha moltes persones que fins que no han immigrat no han pogut tenir un cotxe, comprar-se una nova bicicleta o fer regals de Nadal als seus fills. Normalment, tot i que no els agrada abandonar la seva antiga casa, els seus amics i les seves famílies, aquesta és la única forma que tenen per poder viure bé.
(referència al que diu la Yasmina)
Però no sempre immigren perquè no tenen una vida com la nostra. També moltes persones poden immigrar perquè troben una feina millor a un altre lloc o perquè els hi agrada descobrir nous llocs del planeta Terra. Hi ha molts aventurers que immigren a Àfrica per creuar tot el desert, o a la Xina per pujar a la muntanya més alta del món. Hi ha golafres que canviarien de país només per menjar les pizzes d’Itàlia o per menjar l’arròs amb palets a la Xina (referència amb el Yang del conte). També hi ha persones molt modernes que canviarien de país per veure els gratacels més alts del món a Amèrica. També hi ha gent que per aprendre noves llengües, com l’anglès, l’alemà o el xinès viatjarien a nous països.
Molts altres immigren a un altre país per complir el somni de la seva vida. Per exemple, els millors astronautes del món han hagut d’anar a viure als Estats Units per poder treballar a la NASA, allí on aprenen a viatjar per l’univers i a fabricar les naus espacials. I no us penseu que tots els astronautes són americans: hi ha que són espanyols, russos, alemans, xinesos, indis o australians. També hi ha altres persones que volen complir el somni de convertir-se amb els millors domadors de lleons. Aquests no només immigren del seu país, sinó que viatgen tot el temps. Avui estan a Espanya, demà a França i el dia següent poden arribar a estar al pol nort.